Vaig començar a escoltar el cd i em vaig dir "hosties, o els ha tocat la primitiva, o en aquests anys de silenci musical han lligat més del que s'imaginaven". Lletres extremadament felices (ara en castellà) que fins a em van impactar de forma no massa agradable després de la primera impressió. Després vaig recapacitar recordant alguna conversa de bar amb aquesta gent i no em quadrava la cosa... i efectivament, escoltant detingudament les lletres acaben sent una combinació de desitjos optimistes contrastats amb parts de realitat pessimista i malenconiosa, més d'acord amb el seu estil musical.

I quin estil practiquen? Podríem deixar-lo en un metall progressiu, però la gent que els titllava de plagiadors de Dream Theater en els seus inicis seguiria pensant el mateix, quan ja poc tenen a veure, si no és pel virtuosisme tècnic que demostren en la majoria de cançons (tant a les cordes com a les tecles). El seu estil actual té una base rítmica molt més contundent, els temes s'impregnen de força i velocitat, més propers a Eldritch, però amb un so més net. I aquesta veu trencada de John Negrete, capaç de pujar fins a on necessita sense perdre res de cos i força, gens té a veure amb un James Labrie o qualsevol altre terrorista dels timpans auditius, s'acostaria més a un Tom Englund dels Evergrey, encara que la veu de John és més crua, però no per això es desmereix, escolteu temes com "La Tempestat" on en els concerts haurà gent que a mitja cançó ja estaran de genolls lloant-lo.

Overlife han tornat amb més força (en tots els sentits) que mai, sense privar-nos d'aquest virtuosisme que si no sabéssim que són capaços de reproduir en directe, els titllaríem de fantasmes. Gran tornada d'aquests alacantins desbordant qualitat, força i tècnica en cadascun dels temes d'aquest "El Despertar".

Lluís