L'aposta de Pagan's Mind està clara, prendre el relleu a Dream Theater ara que aquests es dediquen a experimentar amb sons més crus i bases molt més contundents. Per sort no tot és intentar sonar a Dream Theater tant en línies vocals com en les estructures de les cançons així com la imitació en canvis de ritmes entre d 'altres coses. També hi ha quelcom més, i això és una gran producció que estalvia al cd de ser una mera còpia dels grans del gènere, aportant diversos efectes sobre la veu, algun efecte electrònic camuflat, algun sampler, etc…. Samplers i tocs modernets, fins a numetalers en alguns moments, que apareixen amb més força a partir de la meitat del cd (amb “Hallo Spaceboy” estaríem gairebé entre el hard rock modern i el nu metall), i que entre tot això acaba donant-li una personalitat a aquest cd que no semblava tenir en els primers temes ni en els dos darrers.
Un inici i final de cd massa conservadors (i evidentment, massa Dream Theater), ens indica que ni ells estan segurs de voler apostar fort per si mateixos, per les seves idees i per la sonoritat que ens aporten, sobretot, a partir del cinquè track.
Però tot i així tenim prop de mig cd inspirat i arriscat, lluny d'estructures típiques i canvis massa usats ja, amb temes que potser costen més d'entrar per la seva originalitat, però que és on realment Pagan's Mind demostren que tenen alguna cosa encara per explotar, però que hauran de confiar més en si mateixos per a poder-ho dur a terme.

Lluís