 Tercera entrega que ens ofereix Peter Tägtgren com Pain, aquest cop després d'anunciar la seva retirada com a productor, bàsicament de quasi tot el que es gravava als estudis Abyss, propietat seva compartida amb el seu germà.
Nosaltres sempre hem alabat a Devin Townsend com avançat als nostres temps, però el cert és que Tägtgren està avançat als que ja van avançats. Aquest personatge es compon els seus temes, els interpreta, mescla i masteritza ell solet, i per descomptat produeix el disc que està gravat als estudis Abyss.
El seu metall industrial obre noves portes a cada disc, buscant nous sons, ja sigui en camins desconeguts fins el moment o en simples melodies que bé podrien pertànyer a un Atari o un Commodore 64 de fa 15 anys. Aquest és el cas de "Shut your mounth", un genial tema que parteix d'una melodia com a base que podria ser tant una melodia de jocs Arcade com una melodia cutre per un mòbil, però a partir d'aquí el senyor Tagtgren es treu de la màniga un dels millors temes que mai hagi composat (i qui pugui disposar del vídeo clip ho fliparà).
Apart de destacar cançons com la pròpia "Shut you mounth" o "The Game", cal destacar altres aspectes de la seva música, com el fet que com Pain, és a dir en solitari, mai s'ha assemblat el més mínim a la seva banda de tota la vida, Hypocrisy, cosa que pocs músics que fan carrera en solitari paral·lela al seu grup poden dir, i menys amb la gran quantitat d'idees i lliçons musicals que s'extreuen de cada disc de Pain.
A qui li agradi el metall industrial, aquest és un dels discs més avançats i millor acabats que pot trobar fins avui, i encara que sigui un paio tan lleig que recorda a Steve Buscemi però amb els cabells llargs, Peter Tagtgren és bàsicament un geni dins del terreny industrial, entre d'altres...
Lluís
|
