Nou treball de l'incansable (ni quan es mor, ni que sigui lleugerament) Peter Tägtgrent en la seva vessant més autosuficient: Pain.
Repetim amb aquesta fórmula que tan bé li va amb la crítica, amb el públic i amb els premis de la música sueca: metall industrial de fàcil digestió i un tant ballable.
Tot i això, repetir fórmula no significa repetir cançons (parlem de Pain, no de WarCry o Rhapsody), i tenim unes tornades un xic més melòdiques i menys viscerals, i la col·laboració de la vocalista dels qui acaben de completar una gira amb Pain, Nightwish (digue-li burro al xaval). I aquí ficat, “Have a Drink on Me”, un tema de rock-metall surenyo que absolutament no té res a veure amb la resta de temes d'aquest disc o de la discografia sencera de Pain, però que és encara més enganxós que els temes industrials, deixant de ser una curiositat per passar a ser una altra bona cançó del suec.
Reconèixer que segueix sense aportar-nos un bon disc de principi a fi, doncs en aquest “Cynic Paradise” també tenim temes per omplir, bàsicament concentrats en la segona meitat del disc. En el que sí millora és en la varietat, només prenent com a exemple els quatre primers temes podem apreciar-ho: Comença amb “I'm Going In”, un dels temes més directes i viscerals però amb una tornada que contrasta amb tot això sent molt melòdic a la vegada que poc contundent. El segon track, en canvi, és molt més melòdic en el seu conjunt i la seva tornada es torna més rítmica i més contundent. El tercer track és un tema que ho combina tot sense canvis massa estridents, “Follow Me”, la primera amb col·laboració femenina i, sens dubte, el tema destinat a ser single. I com a quart track tenim al ja comentat tema surenyo que acaba de trencar totes les teories dels que creuen que Pain és un grup repetitiu.
Com no, una altra bona nota per a en Peter.

Lluís