Quan, procedent de les nostres oïdes, el nostre cervell rep com estímul la paraula progressiu, aquest comença a fer de forma totalment automàtica, com si de coneixement innat es tractés, una ràpida relació de grups, obtenint sempre el mateix resultat: Dream Theater y Symphony X. Són, sobretot els primers, els clars referents d'aquest estil, i a partir d'aquí, una gran influència per a tots els grups que intenten moure's per aquest tipus de música.

Pain of Salvation no és menys que la resta de grups que pretenen ser uns altres Dream Theater, però amb la diferència de que aquests suecs intenten i aconsegueixen trobar un so propi, amb influències no solament de Dream Theater, sinó també de Symphony X i Queensrÿche, però sense arribar ni a acostar-se al plagi.

Tot i el que acabaré dient jo en aquesta crítica, el disc és bo. Tenim un disc conceptual que basa la temàtica en l'odi, la por i demés obscurs sentiments. Amb poc aconsegueixen fer bastant. Melodies aparentment simples i sense massa virtuosisme acaben fabricant grans temes d'una gran qualitat musical, aconseguint també una quasi perfecta homogeneïtat al llarg del disc. Vet aquí el problema... aquesta homogeneïtat. Homogeneïtat en quant a lentitud es refereix, ja que aquí no hi ha força, potència, energia, espectacularitat, ni res de tot això. El disc és més lent que el cavall del dolent i podeu creure'm si us dic que m'he quedat adormit quasi totes les vegades que he intentat escoltar-lo d'una tirada. Només vaig aconseguir aguantar fins el final la vegada que em vaig beure una gran tassa de te amb llet amb licor 43 i canyella.

Homogeneïtat... però com abans he dit, quasi perfecta. Per què quasi? Què hi ha més lent que quelcom lent? Una balada, sí, hi ha una balada, òbviament amb un ritme una mica més lent per a que no passi desapercebuda amb tanta homogeneïtat.

Doncs res, està clar, no? La idea és lligar-se una simpàtica senyoreta, fer-li beure alguns tes d'aquests amb el licor per mantenir-la desperta (i borratxa) tota la nit i en un ambient fosc de total intimitat posar-li el disc i... doncs res, aprofitar, perquè el que és dormir no dormirà massa i se l'haurà de distreure d'alguna manera...

Sergi.