Pain Of Salvation no deixen de sorprendre'ns. Aquests suecs que oficialment practiquen Metall Progressiu segueixen tan bojos com de costum. És rar que en la crítica d'un àlbum d'etiqueta progressiva no apareguin els noms de Dream Theater o Symphony X, però és que la ment d'aquests suecs és molt més rebuscada, i va molt més enllà.

"Scarsick" és una anada de pilota de les de campionat. Cal estar molt atent i concentrat per apreciar la part progressiva de les cançons perquè amb tanta conya i històries rares barrejades es fa complicat encasellar la música de Pain Of Salvation dins d'un estil musical.

Tots i cadascun dels temes que componen aquest sisè treball d'estudi són d'un nivell i una qualitat instrumental increïbles. Això és així de contundent i inapel.lable. Pain Of Salvation, per descomptat, han aconseguit crear un so propi, amb alguna que una altra influència, però només la justa i necessària.

"Scarsick" és un treball d'una complexitat interessant i amb una música que no està a l'abast de tothom els sentits ni ments, encara que en alguns tracks rocen l'indesxifrable. Cal estar relaxat i amb predisposició a tenir la ment oberta per entendre i saber apreciar almenys alguna part del contingut d'aquest àlbum, que probablement passarà desapercebut per la majoria dels públics, sobretot per aquells que no tenen intenció de veure la seva vida complicada fins i tot per la música.

De totes maneres, Pain Of Salvation tornen a pecar d'homogeneïtat i linealitat, sobretot després d'escoltar "America" i "Disco Queen", els que probablement siguin els millors talls del disc. "Scarsick" acaba sent doncs un bon intent de declaració d'intencions, això sí, amb personalitat pròpia.

Sergi