L'escena del Death Metal a Suècia, sobretot en la seva vessant més melòdica, em resulta personalment molt interessant d'un temps cap aquí, entre altres coses perquè els grups marginen l'odiosa tendència a l'endogàmia estilística en pro d'un constant i regular desenvolupament de les diferents i quantioses opcions que els ofereix la música, i ho fan normalment de forma fresca i innovadora.

Afortunadament això no només es dóna en les altes capes inflèmiques, sinó que és aquest un don més genèric, i que en aquesta ocasió es trasllada al si dels Pandemonium. Sent aquest el seu primer llarga durada no han escatimat esforços per fer d'"Insomnia" un gran disc de Death Metal melòdic, de tall suec però no necessàriament a l'espera de les grans formacions del gènere, de les quals, óbviament, reben bona influència.

Sense intentar descubrir (i després vendre'ns) la panacea del Metal han sabut combinar els elements al seu abast d'acord amb una clara intenció de diferenciar-se de la resta de bandes, accionant la maquinària vocal des de tres punts (gutural, blacky i veus netes), so clar, guitarres i bateria potents i uns teclats molt encertats, sense que es facin pesats per sobre-explotar-los ni anecdòtics per ignorar-los. Cada tema té aquella melodia, aquell passatge, aquell riff diferenciador que una cop sona t'enganxa per seguir atentament amb l'escolta del disc.

"Insomnia" no trencarà esquemes, però brilla amb llum pròpia.