A veure com comencem això, perquè si diem que és Nu Metal, a la gent, sobretot a Espanya, li venen al cap samplers i electrònica, i aquí no n'hi ha gens, però si diem que és Heavy Metal, la gent segueix pensant en Dio o Iron Maiden... Podríem dir que és el nou heavy metal, on podríem encabir a grups des de Disturbed a 40Grit, és a dir, amb un so que pot anar d'allò més melòdic a allò més agressiu, mantenint els elements elèctrics i només emprant els electrònics per a petits detalls, però que enlloc de dur-nos enrera en el temps, les cançons sonen a música del segle XXI.

Això serien uns Panic Cell, un bon grup, amb una agressivitat controlada per les melodies tant instrumentals com vocals, tot i que quan s'ha de trencar la veu i fotre canya, no tenen cap mena de contemplacions.

Entrant ja més al disc, en aquest "bitter part of me" (esperem que es refereixin a llur part amarga metafòricament o referent a llur forma de ser, i no a cap part del seu físic en concret), tenim una magnífica primera meitat de disc, on a part de trobar-hi el single "Away from here", hi trobem bones melodies i interessants idees minut a minut. En canvi, la segona meitat del disc repeteix les idees que ja hem trobat anteriorment, i les melodies, riffs i canvis de ritme ni ens sorprenen ni ens atrauen tant. Tot i això, acaben deixant una bona impressió i se t'enganxa alguna tornada com la de la citada "Away from here".