Nova discogràfica per als anglesos, i nou enfocament de la seva música, mooooooolt més moderneta i comercial.
Mantenen aquesta base entre thrash i groove, perquè els fans de les primeres files dels seus concerts escullin entre partir-se la cara entre ells o no parar de saltar, però el so pren un aire més industrial, i la part melòdica pren gran importància en les tornades, amb una veu en certs moments increïblement neta.
També les melodies vocals fora d'aquestes tornades han canviat, duent-nos a pensar, com no en aquests temps que corren, a uns Bobaflex. Encara que només ens el recordin pel camí que ha pres la veu, ja que les tornades molt més melòdiques es distancien de la referència, i aquesta base rítmica molt més potent poc té a veure amb la dels nord-americans.
Interessant gir musical d'aquesta banda que pot que defraudi els seus fans, però en ser una banda amb poc més de cinc anys d'existència, crec que l'entrar de ple en la música i els sons més actuals, els afavoreix, i el mantenir aquesta base thrashie-groovie els desmarca de molts altres grups, convertint-se gairebé en un referent a tenir en compte amb només el seu tercer disc.

Lluís