Coses com aquesta només es poden fer a Noruega… Tothom es sol preguntar el perquè. La natura, el tipus de cultura musical, la beguda, les muses prefereixen el fred a el calor i es queden a viure a Escandinavia… preguntes sense resposta.

Un cop feta la conclusió passem al cos de la ressenya. “The Wanderer and his Shadow” és un disc que recull de forma sàvia i perversa el llegat primigeni de Borknagar, amb tot el que això comporta: increïbles passatges atmosfèrics lleugerament divergents del Black metal més clàssic, amb el punt de èpica que molts grups dediquen tota una carrera musical a buscar i mai arriben a trobar i el toc de nostàlgia que t’obligarà a recuperar el disc mesos després d’haver-lo deixat abandonat en el fons de la teva prestatgeria. Tot aquest corpus musical es troba perfectament combinat amb una bona dosi de visceralitat i fúria marca de la casa i una feina instrumental molt acurada on destaca la presència puntual del cello com a instrument sorpresiu i moltes línies de baix que recorden a les proporcionades per alguns dels grups que darrerament es dediquen a amenitzar les nostres vides traient discs de “Suicide Black Metal”.

D’aquesta forma podem començar dient que Pantheon I és una banda noruega de Black metal que arriba a les nostres vides per demostrar-nos que encara es poden fer bons i sorpresius discs d’aquest gènere sense la imperiosa necessitat d’haver de recórrer a l’avantgarde, als estels ni a la filosofia de cinquè de carrera.

Ivan Cateura