Jo sempre havia considerat aquest grup com a "els segundons
d'Iced Earth", ja que no sé si per proximitat
geogràfica, per amistat, per estar al mateix segell
o per tot plegat, ambdós grups mantenien similituds
entre ells.
Ara, amb la americanitis que tant ha afectat als Iced, jo
esperava que Jag Panzer prengués el relleu i es posés
per davant, però en lloc d'això, han agafat
i s'han currat un bon disc de power/thrash, amb molta més
melodia, base rítmica més compacta, pesada i
contundent, i sense tant percentatge de balades o mitjos tems
com venien fent.
També han reduït els cors, els habituals canvis
de tempo en meitat de les cançons i altres elements
que els identificaven. Potser amb això han perdut complexitat
musical, però han guanyat en la sonoritat dels temes.
Potser amb aquest disc ens vulguin demostrar que han estat
uns incompresos durant molts anys i ens mostren que individualment
són tots tècnicament molt bons, sense excepció,
i que això plasmat en un disc amb bones cançons
està al mateix (o més) nivell que moltes bandes
de power amb base thrash que tenen moltes més vendes.
O en el passat la gent no els va comprendre, o ells han trobat
el seu so... sigui el que sigui, Jag Panzer es desvelen com
una bona opció musical en aquests temps.
Lluís
|