CRÍTIQUES DE CDS

Paradise Lost
Títol One Second
Segell Music for Nations

“I per un segon vaig perdre l’alè I per un segon vaig desitjar que Paradise Lost estiguessin morts. I per un segon em va semblar estar sol davant el dilema...”

Això és el que passa quan un es re-escolta “One Second” des d’una perspectiva més madura i oberta, oposada a una anterior visió d’aquest treball, encasellada i simple.

Si Paradise Lost diuen que des del principi es juntaren per a fer música “INNOVADORA” no es podia esperar ni una segona part de “Draconian Times”, ni la repetició de “Lost Paradise” doncs aniria en contra dels principis d’un grup que mai s’ha col·locat cap etiqueta, els hi han endossat els demés.

Així que els que digueren que amb “Gothic” Paradise Lost eren un grup de Death Gòtic, com els que els classificaren de Metal Gòtic a la sortida de l’ “Icon” s’han hagut de callar, tot i que la majoria han preferit fer una bruta crítica de “One Second” totalment faltada d’arguments. Per a que se n’assabentin, es defineix a la música, no als músics.

A diferencia de grups com Metallica, que SI han perdut llur identitat venent-li l’ànima a Déu, després de comprar-la-hi al Diable, Paradise Lost segueixen amb les melodies tristes i melancòliques de tota la vida i, certament, més agradables d’escoltar que les de “Shades Of God”, per exemple. I rés es pot dir de les lletres a part de remarcar la seva maduresa i el fet que ratllin la perfecció.

Es l’elecció (no poc dura) del preciosisme en detracció de la corrosió i la mort de la brutalitat en pro de la melodia el que la gent no arriba a assimilar, capficats tots ells en llur cela d’oportunisme, que només donen a obrir en llurs intents de degollar, d’orella a orella, a tot aquell que no compleixi amb les seves expectatives.

Per a finalitzar, recordar a la gent que el tema tecnològic, profà per a alguns, és una elecció del grup, que desencadena en l’evident elecció de l’oient: escoltar “One Second” o no.

“... I per un segon vaig arribar a comprendre. I per un segon la decisió va estar a les teves mans. I per un segon va semblar que estaves sol en llur defensa”.

Ivan Sàez

< Torna a l'Índex