
I
per un segon vaig perdre lalè I
per un segon vaig desitjar que Paradise
Lost estiguessin morts. I per un segon em
va semblar estar sol davant el
dilema...
Això
és el que passa quan un es re-escolta
One Second des duna
perspectiva més madura i oberta, oposada
a una anterior visió daquest
treball, encasellada i simple.
Si
Paradise Lost diuen que des del principi
es juntaren per a fer música
INNOVADORA no es podia
esperar ni una segona part de
Draconian Times, ni la
repetició de Lost Paradise
doncs aniria en contra dels principis
dun grup que mai sha
col·locat cap etiqueta, els hi han
endossat els demés.
Així
que els que digueren que amb
Gothic Paradise Lost eren un
grup de Death Gòtic, com els que els
classificaren de Metal Gòtic a la
sortida de l Icon
shan hagut de callar, tot i que la
majoria han preferit fer una bruta
crítica de One Second
totalment faltada darguments. Per a
que se nassabentin, es defineix a
la música, no als músics.
A
diferencia de grups com Metallica, que SI
han perdut llur identitat venent-li
lànima a Déu, després de
comprar-la-hi al Diable, Paradise Lost
segueixen amb les melodies tristes i
melancòliques de tota la vida i,
certament, més agradables
descoltar que les de Shades
Of God, per exemple. I rés es pot
dir de les lletres a part de remarcar la
seva maduresa i el fet que ratllin la
perfecció.
Es
lelecció (no poc dura) del
preciosisme en detracció de la corrosió
i la mort de la brutalitat en pro de la
melodia el que la gent no arriba a
assimilar, capficats tots ells en llur
cela doportunisme, que només donen
a obrir en llurs intents de degollar,
dorella a orella, a tot aquell que
no compleixi amb les seves expectatives.
Per
a finalitzar, recordar a la gent que el
tema tecnològic, profà per a alguns,
és una elecció del grup, que
desencadena en levident elecció de
loient: escoltar One
Second o no.
... I per un segon vaig arribar
a comprendre. I per un segon la decisió
va estar a les teves mans. I per un segon
va semblar que estaves sol en llur
defensa.
Ivan Sàez