Tercer àlbum d'aquests suecs, que després de quatre anys de silenci han tornat, com podria dir-se literalment, com els grans. Pels no entesos en el tema, podríem comparar-los o definir-los com un creuament entre els Nevermore i, potser, Iron Maiden. També els trec certs tocs a Mezarkabul.

Molts podríeu pensar que amb tanta comparació aquesta gent es dedica a plagiar i punt. Realment les indicacions són bàsicament orientatives, pel fet de que no estem parlant d'un superventes que conegui tot Déu.

El fet en sí. Si quan vas disfrutant del disc, et fabriques una imatge mental del cantant, com un creuament entre Bruce Dickinson i Warrel Dane, seria, bàsicament, pel fet de que a aquests dos personatges, com a molt, seria als que la seva tonalitat vocal més s'assemblaria. Però realment, aquest es deixa anar amb una qualitat estratosfèrica i ho fa sense embolics, marcant les cançons perfectament i donant-les-hi el seu propi caràcter. La resta del grup ho borden, exactament amb la mateixa facilitat i qualitat.

Arribant així mateix a la conclusió de que aquest és un d'aquells àlbums que podrien portar perfectament l'etiqueta "de l'any". Heavy-Thrash del millor que et pots trobar en tot el planeta i, com sempre, importat del païs que podria autodenominar-se, i sinó, nosaltres el podríem designar, com el paradís del Metall.