Caldria fer un estudi per poder establir la relació entre la creixent promiscuïtat del president italià i la també cada vegada major aparició de bandes de metall progressiu destacables.
Pathosray ens eren desconeguts fins a l'arribada d'aquest segon treball, així que no compararem amb el seu primer disc (encara que coses pitjors hem fet, tot sigui dit). La cosa és que aquest “Sunless Skies” comença d'una forma magnífica i immillorable, un tema anomenat “Crown of Thorns” que és una successió de canvis de ritmes, melodies, efectes i detalls realment impressionants, dels millors temes dins del metall progressiu en el que va d'any, que no són pocs.
Però a partir d'aquí decideixen rebaixar tant la potència musical com el nivell de dificultat instrumental per passar a centrar-se en jocs de melodies vocals, provar efectes i sonoritats, i encara que són cançons que passen bé (com la pseudo-oriental “The Coldest Lullaby” amb col·laboració femenina), queden lluny de l'efecte aconseguit en l'inici del cd.

Lluís