El primer que crida l'atenció de Pelican és precisament el seu nom, una carta de presentació que ens pot denotar cert toc d'avantguarda, sofisticació, subtilesa i alguna que altra cervesa de més el dia que es van decidir per aquest nom. El segon que crida l'atenció de Pelican i que sobta encara molt més és el seu caràcter de grup pura i durament instrumental; una característica no exclusiva d'aquest disc, sinó adquirida casi bé com a dogma fundacional.
El fet que sigui un grup instrumental guanya en atractiu quan descobrim que aquesta banda forma part d'aquesta nova fornada de grups de sludge/post-hardcore que han envaït els nostres sentits durant els darrers anys amb un estil musical en que, precisament el que prima per davant de tot, és la creació de grans atmosferes instrumentals i on les veus, tot sovint, solen ser un calc entre elles i evidencien que en el post-hardcore no tot és "post".

Pelican no tenen aquest inconvenient i es limiten a mostrar-nos en el seu estat més pur totes les meravelles i grandiositats que pot oferir-nos aquest gènere musical a nivell de textures i emocions instrumentals. Segurament "City of Echoes" no sigui un disc ideal per als no iniciats però, si t'ho pares a pensar, ¿hi ha algun disc de post-hardcore ideal per a no iniciats?

Ivan Cateura