Tot i que el segell Lion Music no sigui un especialista en coses japis o heavy al estil (o copia) de Manowar, el nom del grup, el títol del cd i la portada amb un home amb la màscara de ferro (uis, que original!!!), espaseta en mà i sang en ella, em va fer sospitar que sí que seria un cd d'alguna cosa pastelona o manowariana. Així doncs, vaig prosseguir amb la seqüència d'accions pròpia quan es preveu un disc de tals característiques: obrir el reproductor, deixar caure el cd a la bandeja, picar el botó de play perquè es tanqui ell sol i comenci a sonar, i en els tres segons que fa servir per aquesta operació, fotre un salt d'un mentre i mig acabat amb un "cos a terra", donar tres voltes sobre mi mateix fins arribar a sota la taula on hi ha un minicalaix fet amb espuma insonoritzant, i tancar-me allà...

Un cop allà dins, amb el dit índex, lentament, s'obre amb molt de compte una de les parts d'espuma per poder sentir el que sona...i joder! No era ni power, ni japi, ni plagi de Manowar!!! Llàstima, perquè estava sagnant d'un colze i hagués quedat molt autèntic escriure la crònica vessant la meva sang sobre el teclat...

En realitat, es tracta d'un grup de tendències neoclàssiques, amb els elements típics d'aquestes i la qualitat tècnica que aquestes bandes processen, tot i que amb unes guitarres més distorsionades del normal, el que li dona un toc molt distintiu i característic bastant atractiu. I sobre Dushan Petrossi, un de tants guitar heros però aquest és belga, i frontman de Magic Kingdom, que de moment només tenen un cd en el mercat, amb excel·lents critiques, però d'aquí a unir-se a la moda de posar el nom propi amb el del grup com si fossis el mateix Ritchie Blackmore amb els seus Rainbow et falten uns 10 discs bàsics per la historia del Metall.

Lluís