La sorpresa del cd no vindria ni per la música ni per la portada, sinó per la nacionalitat del grup, grecs... d'acord que hi ha altres grups hel·lènics sobretot concentrats en el metall extrem, però en conec molt pocs que es dediquin al metall melòdic.

En aquest cas, com he dit, es l'únic que sorprèn, doncs la música no és res més que un simple plagi d'uns Edguy amb tocs dels Helloween de Kiske (que serà que Edguy no beuen poc d'aquests Helloween), però sense arribar al seu nivell, també en temes concrets podríem trobar tocs a lo Judas Priest com a les guitarres de "Liquid State".

Sobretot aquesta similitud amb Edguy o Helloween està en la veu de Vasilis Axiotis, gran imitador de Kiske i de Sammet, tot i que en un to de veu més fi que fa que aquella sensació de que hagi de saltar un gall en qualsevol moment sigui constant.

Hi ha alguns esparpells de qualitat a la base rítmica, tant baix com bateria, però poc més a destacar que sigui interessant com per continuar escrivint una crítica...