CRÍTIQUES DE CDS

Phonomik
Títol Soul Creeper (2010)
Segell Nightmare Records/Connecting Music

Més grups nous que s'apunten a la moda de “a veure qui es posa el nom més fumut i difícil de pronunciar i de recordar”, i també un altre grup que s'apunta a la moda de barrejar estils clàssics amb estils més modernets.
En aquest cas tenim a un grup que combina un metall melòdic que en moments m'ha recordat uns primerencs Mob Rules, amb passatges més progressius i una veu que quan no s'apunta a seguir aquestes melodies ens recorda a horrors a un David Draiman (Disturbed) i aquella capacitat de marcar els ritmes amb la veu. Malgrat algun sampler concret més modernet, la música es mou entre les melodies del metall melòdic i la força del heavy, però aquesta veu rítmica li dóna un altre sentit a la música, fa que no soni com sonen moltes altres bandes en seu mateix terreny i el que podria ser un altre grup més de so clàssic, resulten en un grup que quadra a la perfecció amb el metall actual.
Els falta homogeneïtzar el seu so, que sobresurtin més temes o que menys temes estiguin a un nivell inferior dels que criden més l'atenció, però bé, el resultat impacta i agrada.
I a més, cal dir que després de molt temps, em trobo amb una banda que sap quina música fa, i encara que la discogràfica els titlli de so clàssic (jo crec que el dia que una discogràfica sàpiga a què sona qualsevol de les seves bandes, muntarem una festa), ells mateixos es defineixen com a encreuament de Disturbed i Metallica, podríem discutir una mica això, però bé, perquè la gent es faci una idea, està força ben trobada aquesta definició.

Lluís

< Torna a l'Índex