 És trist, al menys a mi m'ho sembla, veure com a un grup se'l reconeix el nom tan sols perquè en el seu moment passés pel seu sí algun músic que després ha resultat de primera linia. Vegi's l'exemple dels alemanys Pink Cream 69, a la palestra des de fa ja un bon grapat d'anys, fent música a un molt bon nivell, però que mai arribaran a treure's la eterna pega que suposa ser l'ex-grup del senyor Deris, encara quan els discs que han fet posteriorment siguin els millors del grup. Ni jo mateix he pogut evitar-ho aquí i ara... Però aquest regust amarg que ens brinda l'escena (aquest és només un de tants) té la seva part dolça, ja que Pink Cream 69 poden presumir d'haver aconseguit acompanyar la rabiosa etiqueta amb tota una sèrie de qualitats que ja voldrien molts tenir per sí mateixos: saben com fer Hard Rock dels '80 en el nou mil·leni, amb un so que devades tira cap el Heavy però que no deixa de tindre aquell bon rollo que desprenien els grups en la década de les permanents de 20.000 peles (120 euros, aprox.). Temes com "Shout!", "Trust the Wiseman" o el mateix "Endangered" se surten de bons que són.
Ivan Sàez i Costa
|
