CRÍTIQUES DE CDS

Pin-Up Went Down
Títol 342 (2010)
Segell Ascendance Records/Invisible Hippo PR

Benvinguts novament al món dels freaks i les rareses musicals, encara que en aquest cas no són japonesos, tot i que ho puguin semblar en escoltar aquesta espècie d'Avantgarde-Cabaret Metall per posar una etiqueta que més o menys pugui assolir part de la seva música.
Són una parelleta francesa, que van debutar amb aquell sorprenent "2Unlimited", i que m'han despistat en iniciar el primer disc amb un "2" i el segon amb un "3", però no he trobat res anterior a això.
Sorprèn la inclusió de línies vocals en pla eclesiàstic, al costat d'unes altres més properes al que serien les d'uns dibuixos animats dels 70-80, però per desgràcia, això és tot el que sorprèn, ja que es repeteixen en massa recursos i forma de fer els canvis pel que fa al seu debut. És una veritable llàstima, perquè semblava que la seva imaginació no tingués límits, i ara ens trobem amb què es repeteixen ja amb el seu segon disc, augmentant, això sí, el nombre de paranoies i canvis estranys per minut, però deixant-nos amb multitud de frikadas musicades, i pocs temes que de veritat podem considerar cançons en sí.
Diria que podria ser que se'ls n'hagués anat la pinça, però crec que ja venien així de sèrie aquesta gent. Esperarem a un tercer disc, perquè en aquest, a part del primer track molt al "2Unlimited", només podem aprofitar dos o tres balades on la simpàtica Asphodel es llueix amb la seva veu, però només això.
Divertida la referència cap a Anaal Nathrakh en seu quart track on canvien l'Anaal per un Vaginaal, cançó on segurament hi ha la més gran barreja de veus, ritmes i sons diversos i dispars de tot el disc, però és que potser fins i tot s'han passat amb tanta barreja.

Lluís

< Torna a l'Índex