Aquí se'ns presenta una banda de rock'n'roll, punk i injeccions de tocs flamencs, amb la seva barreja d'anglès i espanyol.
Primer, aclarir que no per tocar una guitarra acústica necessàriament estàs tocant flamenc, els va passar ja a Ill Niño en general, o en cançons concretes a Die Apokalyptischen Reiter o fins i tot a Rammstein. I segon, si uneixes una guitarra espanyola i trompetes, el fet més fàcil és que sembli música mexicana, cosa que també els va passar als dos últims abans esmentats.
Havent aclarit això, sí que en la meitat dels temes on hi ha guitarra espanyola tendeixen a tenir el toc flamenc, però altres se'n van cap a la música centre-americana. Si comptem això, li unim el rock'n'roll i punk anunciats, que efectivament hi són, i li afegim alguns temes més alternatius i moderns, doncs tenim una barreja raríssima, tant que podem passar de pensar en Ramones o Mötley Crüe a pensar en Estopa (trist però real), per acabar tocant les palmes, o el que és el mateix, fent l’imbècil .
Però tot està fet de molt bon rotllo, de manera descarada i divertida, sense censura i que en conjunt convida a endur-te el cd a la platja per a algun botellón nocturn, i tan bon punt els ànims semblin decaure, punxar-lo al màxim volum i deixar que la barreja d'alcohol, col·legues i música et porti a fer l'imbècil durant una bona estona.
Si algú buscava un disc per a aquest estiu, per a nits d'alcohol i diversió, aquí el té, encara que no és gaire recomanable per als matins/tardes de ressaca.

Lluís