Hòsties, som un grapat de dones fotudes en cossos d'homes… tenim dues opcions: 1 - Ens operem els pits i muntem un puticlub de transsexuals
2 - Ens disfressem i fem un grup de glam
The Pleasures van prendre la segona opció, per a decepció del món de la música i per a bé del col•lectiu transsexual. El rotllo glam és una excusa per a la desinhibició, per a deixar-se anar amb el rock, per provocar, i The Pleasures no ho han entès per a res. Tenim un conjunt de cançons sense intensitat, sense provocació, sense res més que ser una base rítmica perquè damunt d'un escenari puguin fer els seus passis de moda glam antiquada.
La solució per intentar contrarestar aquesta apatia musical és variada durant el cd, en alguns temes tenim veus guturals (En un disc de glam?), uns altres amb efectes electrònics cutres (quelcom dels 80 tenim, ni que sigui del pitjor de la música disco), en uns altres intenten uns tocs més swing barrejat amb trompetes de cançó tradicional mexicana (d'això ja no sé què dir, ni se m'ocorren comentaris sarcàstics, ho sento), i en comptades ocasions com en “Some Like it Rock” tenim una accelerada final que hauria de ser la nota general del disc, però que només ens ofereixen en poc més d'un minut. El que hauria de ser un disc de rock divertit i descontrolat és al contrari, una base de rock amb cançons o estranyes o apàtiques, sembla que la norma general del disc és “atenció, no ens passem d'intensitat que després se m'embolica la bufanda de plomes amb les cordes de la guitarra i no puc tocar com un guitar hero… val, que tampoc no sé fer-ho, però hi ha la possibilitat que un dia em prengui alguna cosa i se’m passi pel cap de provar-ho”.
Disc estrany quan no avorrit, haurien de pensar en l'opció puticlub seriosament, i podrien punxar la seva música de fons que total, per al cas que li faran els clients, ja servirà. Amb una mica de sort es desinhibiran prou per tornar al món del glam i fer cançons rock de veritat.

Lluís