 Sospito que a aquestes alçades no necessiten presentació, i no sé si ja de pas que estem a aquestes alçades, no valdria la pena començar a pensar en la jubilació. Compte ara, no se m'espantin els incondicionals de tota la vida d'aquest grup. No és un mal disc, a mi almenys m'agrada, però si repassem la seva extensa vida musical, tinc la sensació que ja no donen per coses molt noves i l'únic que sembla que fan ja és aguantar per allí, fent les cançons Rock-Glam dels 80, que recorden a aquelles musiquetes que apareixen en aquelles típiques pel·lícules d'adolescents americans durant la seva època estudiantil. Un so massa juvenil, amb tornades repetint-se fins la sacietat i curts solos de guitarra que tampoc són cap meravella.
Ja sé que he dit que el disc no és dolent, i després sembla que l'estigui deixant pel terra, i no és aquesta la meva intenció (menys mal). El disc està bé, i segur que fa uns 10 o 15 anys estaríem parlant d'un disc molt bo, però a aquestes alçades, s'ho podrien curar una mica més, com la portada per exemple. Un tros de morena amb tanta roba com un barret, unes botes i una immensa serp tatuada per tot el seu cos, i mirant-te com t'està mirant... Veieu, això sí és tenir bon gust! Ells mateixos també podrien prendre nota, ja que excepte Bret Michaels, els altres, amb la mescla d'estètica glam, de cirugies estètiques i gust horrible en la forma de vestir, semblen més aviat maniquís d'aparador mal fets que no pas rokers.
Sergi
|
