Poisonblack tenen un avantatge, que després de treure un best of amb només 3 cds editats, l'últim dels quals tenia a un Ville Laihiala en els seus pitjors moments com a vocalista però en els seus millors temps d'alcohòlic, és difícil fer-ho pitjor.
I efectivament, aquest disc es recupera d'uns anys tenebrosos per a la banda i foscos per al seu vocalista.
Més serietat tant a nivell musical com a nivell vocal és el que ens ofereix aquest “Of Rust and Bones”. Però només ens ofereix això, ja que si en un principi Poisonblack era un projecte interessant del vocalista de Sentenced, ara mateix és fer música en plan Sentenced però sense aquesta foscor ni malenconia que acotxaven a aquella música. És a dir, és compondre metall melòdic normalet i afegir-li melodies vocals que sonin a Sentenced.
Sentenced tenien la seva raó de ser (o de voler deixar de ser, segons les lletres), i aquestes melodies tenien sentit dins aquesta música melancòlica. Ara l'únic sentit que té ficar aquestes línies vocals és “ja que hem caigut tan baix i hem perdut a la major part dels nostres oients, a veure si ens ajuden a aixecar-nos els que escoltaven als Sentenced”.
Compteu les vegades que ha aparegut Sentenced en aquesta crítica i les vegades que ha aparegut Poisonblack, el més positiu dit d'uns i d'altres, no crec que sigui un bon senyal, encara que vista la carrera d'aquesta gent (cap al bar, si parlem de Ville), haurien de plantejar-se què volen fer.

Lluís