Quart disc d'estudi dels suecs, després d'un destacable i recomanable directe, i que ens despista una mica quant a l'evolució que és capaç de dur a terme aquesta gent.
Ens despista perquè després d'un esplèndid debut, va arribar un totalment insuls segon disc que per res confirmava les esperances que teníem en ells.
Després va arribar el "Clash of the Elements" que com a disc quedava lluny del seu debut, però tenia tres o quatre hits molt propers al glam especialment destacables. El directe que van treure a continuació va confirmar aquesta bona forma, i ara ens trobem amb un altre cd totalment pla, sense res a destacar, sense res apreciablement interessant.
Estem despistats amb aquesta gent, no sabem si el primer i tercer disc, amb un toc més glam dins del seu hard rock, que els dóna un aire més fresc i descarat és el que els fa sonar bé, i quan intenten concentrar-se a fer una música més purament hard rock no saben com fer-ho. No sabem si igual que WigWam i Lordi han sofert el pes de la maledicció d'Eurovisió, i que a partir de la seva aparició en aquest festival la seva carrera s'ha anat enfonsant, però això no explicaria el despuntar amb el seu tercer disc.
No sabem si es curren els discos imparells i si tenen algun tipus de tabú amb els nombres parells , per la qual cosa els fan amb cançons de segona. No ho sabem.
No sabem què passa exactament i això ens té despistats, però l'única cosa que tenim clar és que aquest "Performocracy" no té ni un sol tema que ens faci gaudir com l'havíem fet en anteriors ocasions amb thePoodles.

Lluís