Ho
tenien fatal per poder superar el seu anterior cd, "Bible of theBeast", perquè
allà havia de tot, bona música, humor negre, dobles, triples i quarts sentits en
títols de cançons i les lletres mateixes, etc. Ens van encantar temes de
magnífiques melodies com "MoscowAfterDark" i altres un xic menys serioses com "ResurrectionbyErection".
Doncs bé, repeteixen fórmula i gran resultat final, sense que es repeteixin en melodies o recursos.
"Blood of theSaints" és una mica més directe, tornades més curtes, melodies per part de la veu
i els cors menys rebuscades, però amb un resultat igual d'espectacular, ja que tornem a tenir un
power "cristianizado", però no en pla "uy, sóc un noruec que ha vist la llum i us vaig a fotre un sermó en cada cançó", si no en l'ús de cors i òrgans en pla eclesiàstic. Si que hi ha frases directament tretes de la Bíblia, però es combinen amb d'altres pro-satanisme, per resultar, si un hi posa una mica d'atenció, que en realitat es foten de tots dos bàndols per ressaltar el seu propi, el culte als homes llop, de tendències fosques com el mateix diable, i bevedors de sang com qualsevol cristià que combrega, encara que en aquest cas, la sang no seria metafòrica i l'anirien a buscar directament del punt de servei més proper que disposi d'ella sense conservants ni colorants. humans.
Tornant a la música, entre aquest so d'església cristià, i el power metall (sense brams) tenim
una gran varietat de melodies, canvis i recursos, tant d'un tema a un altre, com dins d'una mateix
a cançó, tornant-nos a sorprendre com ho van fer amb el seu anterior cd, i fent que torni a ser un disc que no cansa d'escoltar una vegada rere l'altra.
Això sí, tot cal dir-ho, tornem a tenir més o menys meitat de temes realment bons, i una altra
meitat de cançons més de farcit (i de nou, canviant una paraula a qualsevol títol ens tornen a
sortir clàssics del rock-metall). Però tot i això, centenars o fins a milers de bandes haurien
d'aprendre com seguir fent power sense que soni a repetit o tòpic, simplement cal canviar l'enfocament.
Lluís
|