Després de sis anys sense res més que un recopilatori, ja pensàvem que aquesta banda de finals dels 70 havien decidit honorar el seu passat i retirar-se amb el cap ben alt. Però ens equivocàvem en tot, per un costat no han desaparegut, i per un altre, no es tracta dels Deep Purple, això significa que els seus nous cd poden ser dignes, i no només això, ja que en aquest cas, aquest “Sanctuary” és un gran exemple de com fer un cd d'hard rock melòdic elegant, ple de bones melodies, i celebrar el seu trentè aniversari amb orgull.
El disc comença amb dos grans cançons: “In Time” i “Restless Heart", ambdós amb unes melodies vocals que ens recorden força a un Bob Catley o com fer-se més gran i crear grans melodies sense haver d'operar-se les cordes vocals (a mig cd hi trobem “Touch de Rainbow” on en Mark Freeland va ofegat al límit de les seves possibilitats abans d'entrar a la tornada, però no és la norma general del disc). A partir d'aquí, el disc baixa un punt en intensitat (recordem que estem parlant d'AOR, no de metall extrem), donant més importància a les guitarres que a les melodies vocals en la majoria dels temes, tornant-se un punt més intimista, però sense caure en cap moment en el tòpic creat pels mateixos músics d'AOR que aquest estil són tot balades i mitjos temps, de fet, en trobem pocs d’ambdós al llarg del disc.
En resum, uns altres avis que reben la nostra aprovació per seguir fent discos com aquest, i això és molt per a nosaltres.

Lluís