A veure jo com us explico això... voldria posar un exemple, però només vaig escoltar grups de pop quan era jove, allà als 80, i dels grups actuals tot just conec els noms amb prou feines.

Prey són un grup que podríem definir com "light-metal" o, directament "pop-metal": guitarres que simplement doblen al baix per a marcar un ritme i una bateria en pla programació cutre, sense canvis ni varietat, però que és l'única cosa "potent" o "metàl·lica" del cd.

Al costat d'aquests instruments, una veu que duu tot el pes de la cançó, i que recorda un munt a aquests paios que es presenten al festival d'Eurovisió cantant com sense ganes aquests mitjos temps o balades, com el que serien gairebé totes les cançons d'aquest cd si els llevéssim o canviéssim la bateria.

Si t'agrada el "Love Metal", el "Monyes Metal", les cançons més poperes d'Eurovisió o simplement ets un pervertit que no saps com atreure a les nenes de 13 anys, aquest és el teu disc.

Lluís