 Quan un ja porta temps sortint amb la mateixa noia, a voltes pot reflexionar i dir "mira, amb el temps ha madurat i ha adquirit personalitat", el problema és que segueix essent la mateixa noia de sempre, i la imaginació al llit té un límit. Això sí, a vegades et sorprèn amb un vestit de nit per flipar, altres de cuir en plan noia trenca-colls, etc...
Doncs bé, amb aquesta idea al cap, agafem la noia, la rapem al zero, li canviem el sexe, l'embutim a hormones de musculació i li posem de nom Ralph Sheepers.
Aquest cop, en Ralph ens ve vestit de cuir i amb un bon escot, anunciant allò de "prepara't perquè hi haurà canya". Amb el "Nuclear Fire" varen trobar el seu so propi, però era massa tranquilet, i ara, amb "Black Sun", prenen aquell so i l'eleven a més no poder en quant a potència.
El problema és que ja tenim els riffs molt sobats, igual que els aguts d'en Ralph i llurs línies melòdiques, i no ens demostren que puguin anar més enllà, no ens convencen que puguin tenir cap mena d'evolució.
I és que, com diu un bon amic meu "m'encanten els macarrons i porto molts anys amb ells, el què passa és que, per moltes salses diferents que els posis, segueixen essent macarrons, i algun dia m'agradaria canviar, encara que fos quelcom fugaç i ni que fossin spaggettis".
Lluís
|
