No sé si a en Ralf li han venut clenbuterol en lloc d'esteroides per als músculs i li ha afectat al cervell, però veig aquest cd com “imprecís”. Sé que “imprecís” no és una definició per a un cd, però crec que és imprecís perquè sembla que vulgui donar el mateix pas que el seu col·lega Sinner amb la seva pròpia banda, abandonar la moda powermetaliana i retornar als seus orígens.
A nivell musical poc tenim, o més ben dit, tenim el que té de mateix sempre, riffs senzillets i clàssics i base rítmica simple a la qual ens té acostumats, amb l'única variació de la velocitat que pren.
No crec que el futur de Primal Fear sigui ni seguir fent power metall, ja que els seus recursos tècnics semblen limitats i fer nous temes no significa res més que repetir els vells amb inapreciables variacions. Tampoc és passar-se al heavy metal que es fa present en la segona meitat de cd, ja que si abans Sinner eren una còpia de Primal Fear, a veure si ara tindrem a dos Sinners.
Però no tot és negatiu, cada vegada tenim menys falsets, i tenim cançons com “Soar” de melodies amb tons molt baixos per als hàbits de Ralf, i en aquest mateix tema i en algun altre, en parts no essencials de les cançons ens deixen algun toquet progressiu i molt més interessant del normal, esperem que s'atreveixin amb tot això al proper cd, ja que en aquest només tenim unes pinzellades en el mateix quadre de sempre.

Lluís