Sembla que les camises a quadres típics de llenyataire han trobat un bon mercat a Sud-Àfrica, en competició amb el mercat de Vuvuzeles, perquè no paren d'aparèixer bandes de post-grunge, la majoria d'una qualitat destacable. Vam tenir a uns Seether que van marcar una mica la pauta, i segueixen sent la referència de l'estil en aquest país, però després ens trobem amb uns Track of Time de qui vam quedar fascinats amb el seu primer disc.
Ara ens donem de bocaterrosa amb Prime Circle, que a sobre de treure un bon disc, ens mostren l'equivocats que estàvem, en pensar que teníem només tres camins a seguir en el post-grunge: el derivat de Nirvana, o el que és el mateix, Nickelback i l'estela de plagiadors que tenen, els que cercaven un so i unes atmosferes més pròximes a Alice in Chains, la línia que va aparèixer el passat any amb bandes cercant sons analògics propers a Soundgarden. i aquí pensàvem que acabaven les possibilitats.
La quarta via per al post-grunge és el so Pearl Jam, i Prime Circle el claven, en so, melodies, el cercar estructures especials, la veu. bàsicament, si prenem com a referència els primers treballs de Pearl Jam, podem dir que Prime Circle són deu vegades més Pearl Jam que els Pearl Jam actuals, això sí, amb el toquet modern que li afegeix el "post" al grunge.
Fanàtics del "Ten" (com jo), teniu quelcom que us recordarà a aquell disc, però com si s'hagués endu t a l'actualitat. Sud-Àfrica no deixa de sorprendre'ns en aquest estil, això sí, de moment exclusiu per a la raça blanca.

Lluís