Quan un disc comença amb un minut i quaranta segons de bateria i guitarres desenfrenades i extremadament repetitives, inconscientment, penses que et trobes davant d'un disc de black metal d'aquells tan aburrits que no es deixen escoltar més de quinze minuts seguits, però res més lluny de la realitat; aquest disc de Primordial, tot i començar de la manera que ja he esmentat a dalt, es mou en una parcel·la prou àmplia del metal com per ser un disc molt variat i altament escoltable.

Les influències que desprén aquest "Storm before calm" van des de grups en ple auge com Opeth o Borknagar, fins a perles ja desaparegudes com In the woods. Així, la música d'aquests irlandesos es mou continuament entre la espontaneïtat del black metal i la obscuritat, melodia i complexitat del dark/doom, sense oblidar un cert to èpic que acaba de transportar el conjunt del disc fins a una dimensió musical molt personal. Fins i tot s'atreveixen amb el tema "Suns first rays" a executar un tema totalment instrumental amb aires molt folk.

Primordial demostren en aquest disc que saben desenvolupar perfectament la seva música en temes llargs i complexos sense necessitat de repetir-se ni de cansar el públic, de fet les seves cançons, en un format més curt perdrien part del seu encant i originalitat.

Certament aquest treball en lloc de dir-se "Storm before calm" s'hauria d'haver anomenat "Storm before storm", doncs una vegada s'han acabat els tres quarts d'hora de tormenta sonora que ens ofereixen Primordial, inevitablement tornes a prèmer el play del teu reproductor de cd's per tornar a gaudir d'aquesta gran obra musical.

Ivan Cateura