Tercer disc ja dels canadencs, i primer que capta la nostra atenció. Per què? Doncs perquè el que havíem escoltat fins al dia d'avui, eren temes de metalcore extremadament melòdic i comercial que no avivaven el nostre interès en cap sentit.
Era una banda per a emos adolescents i altres espècies a extingir, sigui per si mateixos o per altri, però poc més tenien, almenys a primera vista.
Si paraves atenció als seus temes, notaves constants escales més pròpies del progressiu que del metalcore, però veient al seu públic i el conjunt de la seva música pensaves "això és que al guitarra se li han embolicat les grenyes amb les cordes, i en intentar desembolicar-les els ha sortit això, i el bateria que estava pendent de com acabava tot, doncs s'ha despistat de manera que també sembla progressiu". Però bé, el que s'ha dit, no va despertar el nostre interès. En canvi, aquest tercer treball de nom, com a mínim, curiós, sí que ha despertat el nostre interès i gran part de les nostres neurones, estiguessin dormides o de ressaca. Els canadencs han intercanviat els papers en la seva música, i el que ens presenten en aquest nou treball (a part d'una bona excusa perquè molts emos es fotin un tret), és un metall progressiu, melòdic, de tints metalcore.
Les bases, les estructures i l'esperit de les cançons són de metall progressiu, però el so final i alguns tocs pertanyen al metalcore.
Hem vist moltes combinacions últimament entre el progressiu i algun estil més actual, i també ens hem trobat amb resultats molt diferents uns d'uns altres, tant en so com en qualitat o acceptació. En el cas de Protest theHero, podem dir sense cap dubte, que són una de les bandes que millor han encertat amb la combinació i el resultat final de la mateixa.

Lluís