Després de plantejar-me perquè les dones són tan rares o perquè l'alcohol en grans dosis et pot deixar en estat catatònic so no el saps administrar bé, una de les preguntes que amb més freqüència passa pel meu cervell seria: "És possible en el món de la música, d'entre tants grups d'estils tan dispars, trobar un col·lectiu que tinguin capacitat suficient per crear un disc que contingui bones línies vocals, bones melodies i a la vegada agressius riffs de guitarra, bateria potent i amb tècnica, i que tot això amagui una sòlida base melòdico-rítmica, sense intents de sobredestacar cap aspecte concret del conjunt i a la vegada sense que cap aspecte faci descompensar la resta de l'amalgama?". Per formular aquesta pregunta d'una tirada és obvi que la cervesa ha fet correctament la seva feina, i per respondre-la afirmativament, els danesos Pyramaze han fet el seu treball més que notablement amb aquest "Melancholy Beast". El millor de tot és que estem davant d'un debut discogràfic, encara que algun com Lance King, per al que no és possible trobar paraules per descriure la seva qualitat vocal, ja té molt de camí fet en el món de la música.

Tenim una molt compacta fusió entre una base rítmica dura i agressiva al més estil Iced Earth amb una melodia i tècnica musical pròpies del metall progressiu, sorprenentment enllaçades per la característica veu de Lance. El disc és bo? Sí, molt. És millorable? Sí, molt. Llavors? Llavors estem davant d'una banda que s'inicia pels camins del Heavy Metal amb una proposta més que interessant i que a partir del resultat d'aquest "Melancholy Beast" haurien de saber traçar el seu camí corregint els possibles punts fluixos de la seva música.

Sergi