Torna a la càrrega el que sens dubte és el grup més progressiu d'Europa, passant de modes, ventes i opinions, segueixen fent el que els agrada i ve de gust. Aquest cop han tingut el detall de fer temes més curts, amb algunes melodies menys complexes que en anteriors treballs (noti's que evito parlar de melodies fàcils).

Tornem a tenir un cd d'increïble qualitat tècnica, sobretot a les parts (de guitarra) de Toni Vallés, que, por si fóra poc, és un disc conceptual sobre la vida d'en Gaudí (no és cap músic d'aquests que només coneixen els freakies, fou un famós arquitecte).

El cd ens explica la vida de l'arquitecte de forma lineal, començant amb llur naixement i acabant amb un rèquiem dedicat a la seva persona. A més, per a contextualizar-nos (no us feu mal amb aquesta paraula) a les diferents etapes de la seva vida, Pyramid incorporen alguns aco6des de jazz o de folk hispànic, cosa que fa un xic més lleugera l'escolta d'aquestes cançons.

Un més que bon disc, sense caure en barrejar-hi el metal melòdic o power metal per a assolir més públic com ve essent norma als Pyramid, tot i que ens segueixen sobrant aquests falsets continus d'en Javi a la veu... algun de tant en tant val, però no a la llarga de tot el disc. Ja ho sé, els Pyramid em diran que això és el que els agrada a ells i que no canviaran davant de la nostra opinió, però és que és això, una opinió.