Ja gairebé m'havia oblidat d'aquesta gent, de quan vam rebre el seu "Man't" fa quatre anys i ens va sorprendre i ens va encantar, i a sobre, quan vam veure que eren bascos, es van multiplicar aquestes sensacions. Per l'accent anglès ja es veia que no eren americans, però nen, pel so haguéssim dit que eren danesos, suecs. doncs no, bascos, i amb dos..
Aquest segon treball segueix la línia del seu debut, és a dir, a veure qui té collons per definir el seu estil. Quelcom progressiu, parts experimentals, alguns sons tirant astoner, alguna cosa. de tot una mica, i sense ancorar-se en cap so ni estil, i quan una cançó sembla que va cap a una banda, la veu canvia a una mica més melòdic i pujant de tons, o a l'inrevés, i com la veu, la música. sorprenent en tot moment sense incoherències, que és una cosa que moltes bandes de metall progressiu porten anys sense entendre o ser capaços d'aplicar. El progressiu i experimental ha de sorprendre't i ha de cridar l'atenció de les teves neurones, no té raó de ser un metall progressiu-experimental que et soni al que ja s'ha fet centenars de vegades i que sigui del tot previsible. Tampoc pots fer tot el contrari, anar creant trossets de cançons molt diferents, i matxambrar-ho tot junt sense més, sense que hi hagi fluïdesa entre aquestes parts. Quaoar són rars, sí, i potser a la gent li costi d'entrar, però a aquells que us agrada la música de qualitat, sense estridències, amb bones melodies i que us activi les neurones, doneu-li una oportunitat i una mica més a aquest disc, és a dir, escolteu-lo sencer, ni que sigui de fons mentre feu el sopar, i després poseu-vos de nou a escoltar-lo bé, les vostres neurones us ho agrairan. Això sí, no servirà per anar amb les finestretes del cotxe baixades i el cd a tota hòstia perquè s'apropin les ties en massa a preguntar-vos què és, però bé, si us agrada la qualitat musical, ja sabeu que cal patir.

Lluís