Normalment un mira de documentar-se sobre la biografia del grup que rebrà les benediccions o els despropòsits d’un servidor. En el cas de Queensrÿche no en tinc cap mena de necessitat, però en el cas del disc en qüestió, que han titulat amb una originalitat matadora, més aviat sí. Però desprès d’haver-me escoltat el disc les suficients vegades per saber que això és un homenatge insuls, (que no insult), a aquells que els varen formar mentalment com una de les bandes pioneres del metal progressiu als 80’s, un refusa la saviesa de la xarxa perquè ja sap que de cap maneres han arribat al nivell dels mestres i de cap manera els han sobrepassat. Només per esmentar, dos exemples (els dos que conec). El de “Innuendo” de Queen on Geoff Tate demostra perquè Mercury ja és llegenda i ell només un gran cantant que amb els anys s’està esvaint massa evidentment, i la típica versió dels Black Sabbath, “Neon Knights”. És que aquesta gent amb Ronnie James Dio només va gravar aquest tema? El facin bé o malament o copy-paste, al veure’l en el track-list et venen ganes de no escoltar-te el disc.
Per a incondicionals, però incondicionals de debò.

Devi