 Mires la contraportada d'un disc i veus a dos noies i quatre nois amb pinta bohèmia i amb cara d'estar pensant: "M'han fet fora de la feina, el meu millor amic m'ha pres la xicota i aquest matí se m'ha mort el periquito, però la música m'ha ajudat a superar totes aquestes adversitats". La pregunta és: Quin estil practica aquest grup? Bé, us donaré una pista, no són els de "Operación triunfo". Correcte, fan gothic.
Bé, doncs aquests gòtics es diuen Rain Fell Within i ens presenten un disc molt interessant que se sustenta, sobretot, en unes atmòsferes de teclat envolvents i magistralment executades, i en un duet de veus femenines, una de dolça i l'altre de soprano.
Les guitarres, bàsicament rítmiques, es complementen amb les veus i les parts de teclat per crear un dels discs de gothic més bells que han sortit últimament al mercat. El problema amb el que et pots trobar quan estàs fent un disc amb temes a mig temps, veus dolces i passatges atmosfèrics preciosistes és que decideixis fer una balada, doncs corres el risc de que et surti excessivament apastelada, i precisament això és el que els hi ha passat als Rain Fell Within en el tercer tema "The child beneath". Deixant de banda aquesta balada, el 90% restant del disc està executat a un gran nivell, i de tant en tant es treuen de la màniga algun petit detall d'originalitat, que sempre s'agraeix, com és el fet d'empalmar el final d'una cançó amb el principi de la següent sense deixar que s'apagui el so del teclat.
Doncs bé, desitjem que els Rain Fell Within tornin a trobar feina, que l'amic que els ha pres la xicota pateixi un accident sortint de la banyera, que el periquito que se'ls hi ha mort continui viu en els seus cors i que segueixin fent discs tan bons com aquest.
Ivan Cateura
|
