Em fan por els grups, els quals, quan demanes referències sobre la seva música fa falta que te n'esmentin d'altres. En aquest cas, quan les vaig demanar, la resposta va ser clara: Katatonia.
I doblement em va espantar que me'ls comparessin amb els autors de "Viva Emptiness" doncs, amb l'estil que practiquen, resulta sempre de difícil assimilació cada disc que tingui de referència als finlandesos.

Així mateix, quan escoltes aquest disc, és millor que te n'oblidis de Katatonia. Rain Paint solament busquen la profunditat musical dels anteriorment esmentats i, com han demostrat amb aquest treball, saben fusionar diferents referències musicals del gènere, Death o Dark, com agradi d'anomenar, Doom, essència Black Sabbath, Gothic, tot junt, ben pensat, sense excessos, sense un riff que quedi fora de lloc.

Les cançons, això si, costen d'entrar. Mai, si segueixen confiant en el seu só, en el seu estil, arribaran a fabricar un "hit single". Li donen moltes voltes a les seves idees sense que això arribi a saturar o a resultar repetitiu o excessiu, el qual demostra l'habilitat de composar d'aquests tres personatges.

Una altra cosa seria comparar-los amb Katatonia. No hi ha color, potser per l'excel·lència del seu últim treball. I, insisteixo, seria injust comparar als dos grups. Potser la finalitat dels dos és l'experimentació, el portar molt més enllà la seva música; la innovació. El só, l'essència són diferents, i, amb el temps, crec que la qualitat o la facilitat amb la que Katatonia ens delecten seran també el seu segell de presentació.