Abans de començar, dir que vaig ser un dels xavals que va quedar al·lucinat amb temes com "Los Ojos del Dragón", "La Leyenda del Hada y el Mago" o tants d'altres que sonaven a la ràdio a finals dels 80, i que segueixo enamorat de les moltes bandes que varen sorgir a Argentina a l'estela d'aquesta gran banda, pel que, el que segueix, més que una crítica hauria d'anomenar-se opinió, però no tenim seciió per això... És difícil mantenir unida una banda amb dos líders (Giardino i Barilari), i això els ha dut a algunes èpoques de descans com a banda, però aquests descans de vegades són aprofitats per les bandes per rumiar una mica.

Es pot tornar i, sabent que ets dels millors, seguir fent el mateix i vendre pel nom, o es pot tornar amb un parell, com han fet Rata Blanca i dir: "Val, hi haurà temes que mai s'oblidaran de la nostra discografia, i la gent els demanarà sempre en els nostres concerts, però anem a fer altres temes amb els que la gent pugui vibrar tant o més que amb aquests clàssics".

I això és el que han fet, ens presenten un disc variat, amb temes de Hard Rock i d'altres de potent Heavy Metal, tots ells amb la denominació d'origen Rata Blanca, però amb unes estructures i unes melodies molt més treballades que mai.

Amb això, ens trobem que tenim una de les poques bandes clàssiques dels 80 que no s'han dedicat a fer mitjos temps o baladetes (encara que tinguem una de quasi vuit minuts "Cuando la Luz Oscurece" de les que fan esgarrifar), a vendre's estilísticament o a fer temes típics i tòpics per promocionar una gira amb els temes de sempre.

Han tornat amb més força, millorant el que ja estava més que bé, i amb alguns temes que hauríem d'afegir a la seva llarga llista de clàssics, com "El Amo del Camino", "La Canción del Guerrero" o "En Nombre de Dios?".

Lluís