Després de la decepció que va suposar aquell “La Llave de la Puerta Secreta” i de la baixada que vam tenir amb lletres com la de “Guitarra Espanyola” qualsevol cosa que puguin treure serà millor que això.
Jo crec que els va venir malament establir-se a Espanya, massa proporció de grups dolents, simplons i sense imaginació. Les lletres com aquella magnífica “La Canción del Guerrero” de no fa tant, amb dobles sentits i recursos literaris han deixat el seu lloc a lletres simples, que diuen el que diuen i com ho diuen, sense més.
Ja no tenim lletres ridícules, però si que trobem a faltar la poesia perduda i la retòrica oblidada d'anteriors treballs.
En l'apartat musical tenim el mateix de sempre, quelcom de metall melòdic amb escales al més pur estil Malmsteen encara que per sort menys repetitives i amb més sentiment, un xic de rock més clàssic, sense aquests solos però amb més ritme, i tot això amanit amb l'inconfusible veu d'Adrián Barilari.
Els falta recuperar aquestes lletres de fa uns anys i buscar nous recursos, perquè aquests temes més rockanrolleros sonen a la mateixa cançó fins i tot a la mateixa lletra i, sincerament, ni les líriques són bones, ni les cançons especialment encertades en l'apartat musical. Però hi ha esperança, i si amb aquest cd sortim del forat, fins i tot amb un tema destacable com el que dóna títol al disc i un altre bastant bo com “El Círculo de Fuego”, amb el proper poden recuperar part de l'orgull perdut.

Lluís