Raunchy és el típic grup que passaria per ser una de les noves bandes de RoadRunner, com Trivium o Caliban, pura ràbia i energia musicals combinades amb parts melòdiques de vegades properes al pop o hardcore melòdic.

Potser la diferència estaria, primer en que no són americans sinó danesos, i segon, que el seu so té aquest toquet industrial com molts d'altres, encara que no tan saturat, cosa que dóna lloc a que els detalls de teclats i algun sampler electrònic li doni un toc distintiu.

Hi ha qui anomena a això el trash del nou mil·lenni, encara que jo em resisteixo a això. A veure, si em vénen un parell de bessones embotides en làtex a convèncer-me, ni m'ho penso, però mentre mantinguem en escena grups dels 80 que segueixen fent el mateix que llavors, hi ha un abisme entre els dos estils perquè puguem donar-los-hi el mateix nom.

Amb grups com Raunchy tenim una varietat de ritmes i una diversitat musical inconcebibles per al trash paleontolític dels 80 . Des d'aquí fem una crida als noruecs que ja no tinguin esglésies que cremar o companys de grup a qui matar, perquè ens netegin una mica l'escena de vejestoris i els Raunchy entre altres puguin prendre el lloc que els correspon.

Lluís