Ha plogut molt des de que In Flames van fonamentar el so del Death Metal melòdic juntament amb altres compatriotes seus, i fins i tot durant un temps van capitanejar l'evolució d'aquest estil. Des de llavors han sorgit altres bandes que han agafat el testimoni i han sabut emportar-se l'estil cap al seu propi terreny. Per exemplificar això tenim grans bandes com Soilwork, Avatar (els suecs) o el grup que ens ocupa avui, Raunchy.
Dels grups esmentats, segurament Raunchy són els menys ortodoxos, potser perquè són els únics de procedència no sueca o, simplement, perquè tenen poques manies.

El cinquè Lp d'aquesta banda de procedència danesa suposa un resum del que hem explicat més amunt, és a dir, una molt bona dosi de Death Metal melòdic del segle XXI, de sonoritat sueca però amb el suficient marge com per treure o afegir el que més els convé en cada moment. D'aquesta forma, durant d'audició del disc ens trobem gran quantitat de samplers i teclats que "actualitzen" encara una mica més el só d'aquest gènere, així com gran quantitat de veus melòdiques, quasi meloses, que no ploroses, que acaben d'afegir segell propi i melodia al conjunt del treball.
Fruit de tot això tenim cançons molt complertes i equilibrades en quant a potència, melodia i qualitat compositiva, encara que també tenim l'exemple del tema "Big Truth", en que s'han apropat massa a un gènere que podríem qualificar com de "Rock de nois dolents d'institut", massa bonic pel meu gust (a en Chuck Norris tampoc li ha agradat).

En línies generals tenim un magnífic Lp per als amants de les sonoritats metàl.liques sueques de factura més moderna i actual.

Ivan Cateura