Acceptem que el nostre terrat no estigui perfectament moblat, i que quan ho està, segurament ho està al gust de molt pocs, però entre aquest descontrol mental que ens caracteritza es deixa entreveure, cal reconèixer que en comptades ocasions, un àpex de genialitat. I això sol ser quan apostem per un estil nou, ho vam fer amb el metalcore, amb el gothic rock-metall de the 69 Eyes, i ara també de Lacrimas Profundere i tants altres, amb el metall melòdic de veu esquinçada de Nocturnal Rites que va trencar amb el Power Metall cridaner de tants altres grups (i de sí mateixos), i ara són incomptables les bandes en aquest terreny… i farà any i mig més o menys varem apostar per un grup anomenat Bobaflex.
Hard rock modern, gairebé Nu Hard Rock, un puntet industrial, una tendència força metàl•lica, i tot i així, conservant una mica de l'esperit clàssic. I el temps ens dóna la raó, a part dels seus col•legues Kramus, fa poc ens varem trobar amb els australians Mourning Tide, un xic més porcs sonorament, però per allà a la vora caminaven els trets.
Ara tenim als Razer, qui mantenen una mica més de l'esperit clàssic, però el so i moltes de les seves tornades (com “Cold War”) estan clarament influenciats pel camí marcat per Bobaflex.
Bon disc dels americans Razer, que s'uneixen a aquesta nova tendència del New Wave of American Heavy Metal, on tot i que trobem estils similars, encara no hi ha un col•lapse de bandes, i cada una manté la seva personalitat i el seu so més personal.

Lluís