"Pesadillas y Tortura"
i no "Sueños y Locura" és com realment
aquesta gent de La Rioja Red Wine haurien d'haver anomenat
el seu nou treball (tercer ja de la seva carrera musical),
però vull entendre que no van trobar les paraules adequades
per definir el so que expressen durant aquest calvari de disc.
Us juro que ho vaig passar malament, molt malament, ni l'altra
nit que vaig acabar arrossegant-me pel carrer alcoholitzat
perdut essent rebutjat fins i tot per les noies que trobava
a cada cantonada... ni aquella nit va ser pitjor. I lo bo
és que Piet Sielck ha estat l'encarregat de masteritzar
aquesta barreja d'instruments, lletres i veus de galls clonats
estrangulats, amb so a Tierra Santa però en cutre.
No, no em punxo, i aquesta vegada vaig sobri; he dit so Tierra
Santa però en cutre. Mai hauria imaginat que arribaria
un dia que alabaria als Tierra Santa, però és
que al costat d'aquesta porqueria són uns genis...
Déu m'agafi confessat... amén.
Doncs això, tot el disc és Tierra Santa però
en un to vocal (si se li pot dir així) més agut
(si també se li pot dir així), i la cançó
estrella, la "maximum", la inimitable i insuperable
és la que acompanya a la intro i que s'anomena "Renacer".
Deu quilos de pes vaig perdre amb el riure que em va provocar,
i quan al senyor Mario Suárez li venia per pujar al
màxim els seus aguts, les llàgrimes podien amb
mi... quin dolor... quin patiment... i a sobre vaig aconseguir
reunir a tots els veïns davant la porta de casa meva,
que em cridava i amenaçava amb linxar-me amb pedres,
pals i torxes... i això només amb la primera
cançó.
Per poc que aprecieu la vostra vida. Eviteu aquest innecessari
patiment. Solament depèn de cadascú de vosaltres.
Sergi
|