Simplicitat (quantes vegades he estat temptat a fer una crítica d'una sola paraula).

Heavy Rock senzillet, sense complicacions, riffs curts i simples, melodies de guitarra treballades únicament en els solos, base rítmica sense massa canvis.

5 cançons de lletres senzilletes (en català), que no proven de ser poesia musicada, només una història explicada amb una mica de mala llet, llenguatge pla i comprensible, amb una veu que no xiscla, ni crida ni fa coses rares.

Amb tot això el resultat podria pintar bastant malament, però és per això que no faig crítiques d'una sola paraula, perquè no podria explicar que dins d'aquesta simplicitat la cosa no està malament, es deixa escoltar bé, sorprèn trobar un vocalista que, encara que no un gran cantant, sap on estan els seus límits, i tenint la possibilitat de destrossar-te els timpans com moltíssims altres, es manté en els tons i fa que el conjunt d'aquest heavy-rock sigui bastant grat d'escoltar.

Estaríem davant una barreja de Sangtraït i Barricada, amb una veu en tons més baixos però amb més cos, i la música amb una mica més de distorsió i potència, cosa que en definició sembla molt senzill de fer, però fins ara els 5000 grups que ho han intentat, han acabat fent punk barat, i suposo que aquí resideix el petit encant que he trobat en els Relics, encara que a vegades lletres massa Sangtraït i música massa Barricada o Kalean (o María del Mal quan s'acceleren). Arreglant això, amb un bon productor i publicitat, tindríem el llegat natural dels Sangtraït, música simple i sense riscos, però resultona.

Lluís