És una veritable llàstima veure com una de les millors veus del metall insisteix una vegada i una altra en els seus errors, i any rere any tenim discos més monòtons, melodies més previsibles i temes més prescindibles de la mà de Renacer.
Segueixo al Cristian Bertoncelli des dels seus primers cd amb Imperio, no entenc el perquè de la seva desaparició, atès que tot i que sense massa evolució, sí que milloraven a poc a poc. Però després va aparèixer el primer treball d'Azeroth, on compartia protagonisme vocal amb Adrián Barilari, i el gran debut de Renacer, ambdós cds van fer oblidar la pena de la desaparició d'Imperio gràcies a uns treballs vocals immillorables. Però a partir d'aquí tot ha anat decaient. Es nota a llegües de distància que primer s'escriuen les lletres, després es musiquen de forma bàsica, i al final s'intenten encaixar les melodies vocals, recaient constantment en els mateixos recursos i tonalitats, i com a màxim després ho adornen lleugerament les guitarres, perquè la resta segueix igual de bàsic.
Però encara que ens oferissin una música més bàsica que la d'Amset o menys original que la de Mägo d'Oz, ens seria igual si tinguéssim a un Cristian Bertoncelli en forma, i està molt lluny d'això, com hem dit, repetint una i una altra vegada les melodies de sempre, allargant sempre en els mateixos moments, encara que això faci que se li’n vagi la frase de tempo i hagi de fer coses estranyes per finalitzar-la fora de temps. És la versió llatina de Jorn Lande, que per a sí mateix s'ha aconseguit compondre tres o quatre grans línies vocals, i no surt d'aquí. Hauria de fer com el gran Jorn, i deixar que li composin i l'obliguin a provar coses, que és quan es treu partit d'aquestes grans veus, però per desgràcia crec que l'ego de Bertoncelli li ho impedirà.

Lluís