Després del seu exitós vídeo de “Crecí en los Ochenta” (sense oblidar el de “Camino Moria”), surt a la llum el segon cd d'aquests… penjats… per anomenar-los d'alguna forma, encara que simpàtics.
Sí, musicalment no són gens originals, ja que són tot versions (més o menys reconeixibles) d'altres bandes (o éssers estranys, considerant que “El Bogavante” és una versió de Georgie Dann), però resulten graciosos.
Encara que tinguin lletres com la de “Fiesta Palangana” extremadament bastes i que els porten al nivell del grup de qui proven d’enfotre’s, pel general trobem lletres un tant menys brutes que els d'uns Lujúria, i bastant més intel·ligents que els d'uns Gigatrón. Temes com “Carrockñeros del Rock” donen una completa repassada a tots els qui s'aprofiten de les bandes novelles en el món de la música, i altres temes toquen un xic tots els temes de la generació que ara té entre 25 i 40 anys, i sense pèls a la llengua. No és el grup ideal, el seu vocalista està a anys llum de ser un bon cantant, però la majoria de versions que fan tenen bastant gràcia, i per ficar-ne alguna en meitat d'un recopilatori i fotre’t unes riallades quan ho escoltis amb els teus col·legues, o se t'escapi el riure anant sol en cotxe, no està malament.

Lluís