Sembla que en Timo Tolkki es va quedar sense lloc a Stratovarius, o potser va ser que com no para de créixer en amplada, acabés ocupant dos llocs i als altres no els va simpatitzar.
Sigui com sigui, va decidir crear la seva pròpia banda on no hi hagués disputes de lideratge, cercant a mercenaris del metall melòdic i, encara que tingui les meves idees força negatives sobre en Tolkki, he de reconèixer que va cercar a bons elements en general, com Bob Katsionis, teclista de Nightfall, o Gus Monsanto, vocalista de Lord of Mushrooms o els nostres estimats Adagio.
També he de reconèixer que fitxatges com aquests no són per tornar a fer happy metall pasteló, impossible amb la veu de Gus. Des d'un primer moment ens ve al cap l'estil de Nocturnal Rites, aquest metall melòdic amb veu trencada que tant ens agrada, però també des d'un primer moment ha alguna cosa que no quadra.
El que no encaixa és que tot i que reconèixer que en Tolkki ha canviat per complet la seva concepció musical (sempre dins del terreny del metall melòdic), i aquí s'allunya de tot power pastelón fet amb Stratovarius o en solitari (un moment que vomito), no concep un vocalista que canti en tons baixos. Ens ha pillat al nostre benvolgut Gus, i li ha marcat unes línies melòdiques que només poden fer els que canten amb veu neta i pugen fins al falset, quan en Gus es caracteritza per aquesta veu melòdica i trencada. El resultat és un Gus que va totalment ofegat durant tot el cd, i només pot lluir-se en alguna tornada concreta on se li exigeix més melodia i menys pujar tons a corre-cuita.
Quan en Tolkki se n'adoni que no tothom ha de cantar com en Kotipelto podrà tenir una bona banda de metall melòdic, però fins llavors té a un grapat de músics desaprofitats.

Lluís