Tot i que el seu homònim disc de debut ens va saber a poc, la seva actuació al Rock Machina 2002 ens va agradar, i ara amb el seu segon àlbum "Diary in Black" ens deixen amb la incògnita del que aquesta banda són i poden arribar a fer. A la primera meitat del disc hi podem destacar "Return of the Dragon", "Diary in Black", i sobretot la fantàstica "Brothers in Arms" (millor track del disc i on Jürgen Volk ens meravella amb uns espectaculars aguts dels que t'arriben a posar la pell de gallina). Però a partir d'aquí, aquests alemanys ens descol·loquen al canviar radicalment l'enfocament del disc, perdent potència i velocitat respecte al prometedor inici, cosa que ens trenca una mica el ritme que ja havíem agafat amb el cap i els peus, i això et fa afluixar el ritme mentre esperes un track que sigui de nou el generador de velocitat amb el que havíem començat, però aquest no arriba, pel que a partir de la segona escolta del cd, i una vegada acabat el millor tall, amb diferència "Brothers in Arms", el tornes a posar, i després el repeteixes, i després poses el segon track (saltant-te la intro), i quan acaba, novament el quart i tornem a començar... però d'aquí no ens movem.

Així doncs cataloguem la primera meitat del disc (i algun tema de la segona meitat) com a bo, i la resta de "pos fale", bàsicament com quan en una festa d'aquelles de molt d'alcohol tots els teus colegues acaben lligant i quedeu només una noia (que ni t'havies adonat de la seva existència) i tu, però que en aquella situació us mireu i... bé, "pos fale".